Nascut a Barcelona l'any 1945 al barri de l'Esquerra de l'Eixample. Feu els estudis primaris i secundaris a l'Escola Pia del carrer de la Diputació, on tingué com a professors, entre d'altres, Lluís Maria Xirinacs, Octavi Fullat i Francesc Botey. Va ser membre del moviment escolta a un agrupament de Minyons Escoltes (1962-1966).

Trajectòria durant el franquisme

Entrà a la Facultat de Ciències Econòmiques de la Universitat de Barcelona, on destacà pel seu compromís en defensa de la democràcia i les llibertats polítiques en plena dictadura franquista. L'any 1966 s'implicà molt activament en el Sindicat Democràtic d'Estudiants de Barcelona, i va participar en la Caputxinada el març de 1966. Obtingué el títol de llicenciat en Ciències Econòmiques l'any 1968. El maig del mateix any fou processat pel Tribunal d'Ordre Públic, jutjat per reunió clandestina i absolt gràcies als informes favorables del degà de la Facultat d'Economia i la defensa de l'advocat Francesc Casares i Potau.

Acabats els estudis, el juliol de 1968, començà a treballar al Centre d'Estudis de Desenvolupament Comunitari (CEDEC), des d'on es dedicà a realitzar diferents estudis sobre desenvolupament econòmic municipal i comarcal. L'any 1969, per motius familiars, assumí la direcció de l'empresa familiar que, per la crisi, acabà en fallida i finalment liquidada el 1978.

En aquest període de la dècada de 1970 s'implicà en diferents activitats en favor de la democràcia i l'autogovern de Catalunya participant en l'Assemblea de Catalunya. Va ser fundador, també, de l'Associació de Veïns de l'Esquerra de l'Eixample de Barcelona. Al mateix temps, va militar, a partir de 1971, en l'organització Cristians pel Socialisme.

L'any 1974 començà a participar en l'organització internacional catòlica Pax Christi, dedicada a la promoció de la cultura de la pau i la reconciliació entre els pobles, de la qual va ser copresident a Catalunya (juntament amb Frederic Roda i Àngel Colom) entre 1974 i 1990. En els últims anys del franquisme Pax Christi, amb Justícia i Pau, desplegà diverses campanyes d'oposició a la pena de mort tot intentant la commutació de les penes de mort en les últimes execucions del franquisme (Jon Paredes Manot «Txiki», Salvador Puig i Antich, etc) mitjançant la intercessió del Vaticà. El 1976 va ser detingut per la Guàrdia Civil espanyola a la Sénia i passà tres dies a comissaria, arran de la seva participació en una de les columnes de la Marxa de la Llibertat, organitzada arreu de Catalunya per Pax Christi.

L'etapa democràtica

L'any 1977 va participar en la creació de l'Associació Catalana de Solidaritat i Ajut al Refugiat (ACSAR), de la qual fou membre actiu. El 1978, després de tancar la seva empresa entrà a treballar durant un temps a l'Institut Víctor Seix de Polemologia. L'any 1980, començà a exercir com a professor d'economia a l'Escola d'Estudis Empresarials de Sabadell, de la Universitat Autònoma de Barcelona. Des de llavors continuà treballant com a docent en aquesta universitat. L'any 1992 s'ubicà al campus de Bellaterra.

L'any 1993 va obtenir el títol de doctor, amb una tesi sobre «La indústria militar a Espanya», guanyà una plaça com a professor titular del Departament d'Economia Aplicada i impartir classes a la Facultat de Ciències Polítiques. A més d'altres centres de la mateixa universitat, feu de professor tutor de diversos doctorats, màsters o cursos de postgrau de diferents universitats (UB, UPC, UdL, UdG, UV i UJI).

Entrada a Justícia i Pau

L'any 1981 va començar a militar a l'organització Justícia i Pau, entitat cristiana de la diòcesi de Barcelona, dedicada a la promoció dels drets humans i la pau, després de col·laborar en diversos projectes amb, en aquell moment president, Joan Gomis i Sanahuja. Elaborà l'informe sobre la primera Campanya pel 0,7% dedicada a aconseguir que les institucions públiques el destinin a l'ajut al desenvolupament dels països empobrits. Serà membre actiu d'aquesta entitat, des d'aquella data participant en les comissions de drets humans i de desarmament. L'any 1986 va ser nomenat vicepresident de Justícia i Pau i ho va ser fins que el desembre de l'any 2001, després de la mort de Joan Gomis, va ser elegit president de l'entitat, càrrec que mantingué fins l'abril del 2014. Durant els anys 1986 a 1999 va ser també vicepresident i després president (1999-2003) de la Comissió General de Justícia i Pau d'Espanya, entitat que aplega totes les comissions i associacions a l'Estat de Justícia i Pau.

Vida personal

Estava casat amb Janine Künzi, amb qui tingué quatre fills.

Mort

El 3 de febrer de 2021 la família d'Arcadi Oliveres habilità un mur digital perquè tothom qui ho desitgés pogués enviar missatges de comiat a Arcadi Oliveres en els seus últims dies. Arcadi Oliveres fou diagnosticat dies abans d'una greu malaltia, i la seva família obrí aquest espai de memòria com a comiat i que fou anunciat per la seva neboda Victòria Oliveres. També s'organitzaren visites de personalitats i organitzacions activistes que dedicaren a Arcadi Oliveres diverses mostres de reconeixement a l'entrada de casa seva, però no se'n volgueren divulgar imatges per desig de la família que ho volgué mantenir en l'àmbit privat. Arcadi Oliveres concedí diverses entrevistes a mitjans on comentà la seva trajectòria d'activista i experiències personals en la lluita anticapitalista i pacifista, així com presentà el seu últim llibre Paraules d'Arcadi. Què hem après del món i com podem actuar, on es presentava a si mateix mitjançant una conversa real amb els seus néts Pol i Marc. El 28 de febrer el mateix Arcadi Oliveres explicà en una entrevista a NacióDigital que el metge li va diagnosticar que havia tingut dos infarts el març de l'any 2020, dues aturades cardíaques que el portaren a haver-li d'aplicar un desfibril·lador per tornar-lo a la vida. Arcadi convivia des del 1972 amb una úlcera duodenal que se li reobrí de nou degenerant en un càncer de pàncrees, que desembocaria en una anèmia generalitzada.

El seu fons documental seria ingressat a l'Arxiu Nacional de Catalunya, el qual contindria la documentació testimonial de la seva trajectòria com a economista i activista per la pau i la justícia social des del tardofranquisme fins a l'actualitat:

• Pax Christi: documentació relativa de l'entitat de la que Arcadi en fou fundador i membre actiu a Catalunya fins al 1990.
• Institut Víctor Seix de Polemologia: Oliveres en va ser director fins el 1978, i que fundada dotze anys abans, es tractaria de la primera entitat a treballar oficialment per la pau des d'un punt de vista científic i acadèmic a Catalunya.
• Justícia i Pau: entitat creada el 1968 a l'empara de l'Església catòlica des del 1982, i que tingué un paper molt actiu en la denúncia de les tortures i els maltractaments, en l'aplicació de la pena de mort, i en la defensa de l'amnistia per als presos polítics antifranquistes. Arcadi Oliveres en fou president entre 2001 i 2014.
• Universitat Internacional Catalana de la Pau: fundada el 1984 i de la que Arcadi Oliveres n'era el president actual del patronat.

La família Oliveres Künzi comunicaria la mort d'Arcadi Oliveres el migdia del 6 d'abril de l'any 2021, tot agraint les mostres d'afecte que s'havien fet arribar a Arcadi les darreres setmanes, i amb les quals se'l feu sentir "estimat i acompanyat" en els dies en què va "celebrar la seva vida", en llegir el mateix Arcadi pràcticament tots els més de set mil missatges que se li havien fet arribar.