En motiu del bicentenari del naixement dels compositors Giuseppe Verdi i Richard Wagner, l’Associació d’Amics ha programat pels mesos de maig i juny dues sessions en les que es visualitzaran les òperes Simón Boccanegra i Tannhäuser.

Dijous 9 de maig ales 16 hores: Simón Boccanegra (1857) de Giuseppe Verdi.
Dijous 6 de juny a les 16 hores: Tannhäuser (1845) de Richard Wagner.

Lloc: Torre Vila-Puig

Tannhäuser i el torneig de trobadors del castell de Wartburg (títol original en alemany) és una òpera en tres actes amb música i llibret en alemany de Richard Wagner, basada en dues llegendes alemanyes. Wagner va utilitzar principalment dues històries que apareixen a l’obra de Ludwig Bechstein entre altres fonts: una d’elles és la llegenda del caballer Tannhäuser i l’altra és l’anomenada Der Sängerkrieg auf der Wartburg, és a dir, el «concurs de cant del Castell de Wartburg». Els temes principals de l’òpera són la lluita entre l’amor sagrat i profà, la redempció a través de l’amor, tema dominant a gran part de l’obra del compositor alemany.

Wagner va dirigir l’estrena a Dresden el 1845, a Espanya es va estrenar l’11 de febrer de 1887 al Gran Teatre del Liceu de Barcelona.

Simón Boccanegra és una òpera composta per un pròleg i tres actes, amb música de Giuseppe Verdi i llibret de Francesco Maria Piave, Giuseppe Montanelli i Arrigo Boito (responsable de la revisió), basat en una peça teatral homònima d’Antonio García Gutiérrez. La versió original va ser estrenada al Teatre La Fenice de Venècia el 12 de març de 1857.
Atesa les dificultats de la trama original, es va representar una versió revisada, amb canvis d’Arrigo Boito, per primera vegada al teatre de La Scala de Milà el 24 de març de 1881.

Simon Boccanegra és una de les partitures verdianes — com Macbeth i Don Carlos — que, a banda del seu valor artístic, difícilment haurien pogut esdevenir populars en el transcurs del Segle XIX, ja que el seu argument no gira entorn a una gran història d'amor o a un inflamat drama del poble en lluita per la llibertat. Està centrada en un tema recurrent del teatre verdià - la crisi d'un sistema de poder i d'afectes familiars. Simon Boccanegra acaba per trastocar les relacions de força convencionals entre els personatges: no només el protagonista és el baríton, a més a més el seu vertader antagonista tampoc és el tenor (l'enamorat jove i romàntic) sinó el baix, mentre que la dona protagonista no és l'amant, sinó la filla d'un (Simon) i la néta de l'altre (Fiesco). El cor de l'òpera representa un creuament fatal d'odis atàvics i malentesos, en una crònica impossibilitat d'enteniment i de comunicació.

Baixeu-vos el flyer de l'acte