El passat 25 d'abril a les 16 h vam celebrar el channel "Àfrica: canvi climàtic i resiliència. Reptes i oportunitats davant l'escalfament global" via YouTube. Aquest cop, i amb motiu de la diada de Sant Jordi, hem tornat a col·laborar amb el servei de publicacions de la UAB, per presentar el llibre que dona nom a l'acte.

Vam poder comptar amb les ponències de Johari Gautier, autor del llibre; Daniel Rico Camps, director de l'Institut d'Estudis Medievals de la UAB, professor del Departament d'Art i de Musicologia i director de la col·lecció "El Espejo y la Lámpara"; i Chema Caballero, Llicenciat en Dret, per la UAM i amb un màster en Drets Humans i Resolució de Conflictes, per Long Island University de Nova York, ha dirigit durant dues dècades programes de drets humans a Sierra Leone i ha coordinat diferents projectes d'ONGs a Àfrica i és un dels coautors del Blog "Àfrica no és un país" en El País, i Victoria Reyes, Professora d’investigació ICREA a Institut de Ciència i Tecnologia Ambientals (ICTA UAB).

Si Ernest Hemingway tornés al Kilimanjaro, a Tanzània, molt difícilment es trobaria amb les neus eternes que caracteritzen a aquest meravellós massís muntanyenc, el més elevat d'Àfrica, perquè s'estima que es van reduir en més d'un 85% en els últims cinquanta anys. I això no és un cas aïllat. El cicle de l'aigua s'ha vist greument alterat en el continent. En algunes parts, l'aigua ja no arriba quan ha d'arribar, i en unes altres, les inundacions se succeeixen a un ritme vertiginós. Ja no és un secret: malgrat ser el continent que menys contribueix a l'escalfament global en termes absoluts, Àfrica és la seva primera gran víctima. En l'assaig Àfrica: canvi climàtic i resiliència s'exposen les evidències de l'escalfament global i els reptes que suposa per a les societats africanes, des de les fams fins a les migracions o els conflictes. També es ressalten noves amenaces vinculables amb el canvi climàtic (com la pandèmia de la COVID-19) i les vies que existeixen per a sobreposar-se a aquests escenaris dramàtics. El futur d'Àfrica depèn inevitablement d'invertir en energies renovables i enfortir un nou lideratge verd.

Breu resum de l'acte

Daniel Rico: Àfrica és el continent que menys ha contribuït a l’escalfament global. L’obra que s’ha presentat al channel mostra un continent que es troba sol en aquesta lluita, i proposa que la crisi sigui una oportunitat per a que Àfrica esdevingui Àfrica. 

Johari Gautier: “Em vaig adonar que Àfrica és el continent més afectat per la crisi climàtica.” - explica. En aquest moment, diu, va ser quan va decidir escriure “Àfrica: canvi climàtic i resiliència. Reptes i oportunitats davant l'escalfament global”. 

Destaca que el canvi climàtic ja s’està notant, i que en cap cas és un fet llunyà a nosaltres. De fet, el continent africà ha augmentat entre 1,2 i 1,5ºC la seva temperatura mitjana des de principis del segle XX degut, en part, a la seva situació geogràfica, que agreuja en gran mesura les conseqüències del cicle de l’aigua. Segons l’autor, a més, també és Àfrica qui ha forçat a les grans potències mundials a seure a parlar sobre la crisi climàtica. 

Parla, també, de l’oportunitat de l’Àfrica de reforestar, i alhora industrialitzar-se mitjançant energies renovables. 

Victoria Reyes-Garcia: L’augment de la temperatura és global, però no ens afecta a tots de la mateixa manera. La gent que viu a una ciutat europea pot encendre un ventilador o un aire acondicionat; per contra, si no plou i les collites es perden, es crea un impacte molt més directe per les persones que viuen d’això. 

La influència d’occident al continent agreuja encara més la seva situació. La colonització va convertir l’Àfrica en un indret vulnerable, i encara són moltes les empreses occidentals que hi operen, sense tenir gaire cura amb el medi ambient. 

Chema Caballero: Aquesta situació està creant conflictes entre comunitats i estats pel control de les reserves d’aigua o territoris fèrtils. La crisi climàtica, però, també és una oportunitat pel continent: és la primera vegada que parla amb una única veu, amb una urgència i pressió per exigir solucions pel territori. 

Partint d’aquestes postures, després es va iniciar un interessantíssim debat on es van compartir idees i propostes, sempre amb l’Àfrica al centre, però fent també reflexions sobre l’estil de vida occidental, el progrés tecnològic i les possibles renúncies que podríem fer per equiparar-nos en certa mesura al continent africà.