La Dra. Dolors Manau i el Dr. Pedro N. Barri indiquen que el rendiment de les tècniques de reproducció assistida ha superat ja al rendiment de la fecunditat natural de l'espècie humana.

A Espanya una mica més del 9% dels bebès nascuts en 2018 era fruit de la intervenció de tècniques de reproducció assistida. Així es desprèn de les últimes estadístiques publicades pel Ministeri de Sanitat conjuntament amb la Societat Espanyola de Fertilitat. Aquestes informacions es recullen anualment, des de 2014, en el Registre Nacional d'Activitat, en el qual els centres de reproducció assistida espanyols han d'auditar els seus resultats. Entre les informacions publicades, en els 319 centres de fertilitat repartits pel país s'observa un increment d'un 6% en la taxa de casos atesos entre 2017 i 2018, i d'un 28% des de l'inici d'activitat del Registre Nacional en 2014.

En 2018 naixien a Espanya 37.094 bebès gràcies a procediment de medicina reproductiva. Això implica que, en una comparativa amb el cens global d'enllumenaments recollit per l'Institut Nacional d'Estadística per a aquest any, una mica més del 9% de nens i nenes van ser concebuts gràcies a tècniques de reproducció assistida. Aquest aspecte demostra l'important impacte que tenen els avanços en medicina reproductiva al nostre país.

En aquest sentit, el Dr. Pedro N. Barri, apunta que “el rendiment de les tècniques de reproducció assistida ha superat ja al rendiment de la fecunditat natural de l'espècie humana. I és important que es conegui, perquè quan nosaltres parlem que una tècnica, per exemple, la inseminació artificial, ens pot donar per cada mes d'intent un 15% de possibilitat d'embaràs, o en una fecundació in-vitro podríem estar per sobre del 40%, a la població general li pot semblar poc. Però no coneix que el rendiment reproductiu que tenim els humans és molt pobre i en condicions naturals no supera un 20% al mes”.

Un dels grans mites que ha existit sempre entorn de les tècniques de fecundació in-vitro ha estat la possibilitat que els defectes congènits fossin superiors a la mitjana de concepcions naturals. No obstant això, estudis rigorosos han determinat que no existeix aquesta afectació i que, en tot cas, poden aparèixer estadístiques amb desviacions de les dades pel fet que es produeixen casos, deguts a parelles que ja patien patologies congènites que conduïen a la impossibilitat de fecundar i que, quan se sotmeten a tècniques de reproducció assistida, obtenen com a resultat un bebè que ha heretat els defectes genètics previs de la família.

Quant a un dels problemes que s'ha presentat tradicionalment, el dels embarassos múltiples, les dades de l'informe de 2018 situen a Espanya per sota de la mitjana europea de l'any 2017. Els embarassos múltiples de reproducció assistida van ser d'un 13% en comparació amb el 21% de 2014. Com indica la Dra. Dolors Manau, "s'ha millorat molt, perquè davant la millora tècnica dels laboratoris ja no és necessari posar tants embrions per a aconseguir gestació. Ara anem a la transferència d'un únic embrió. Però han fet falta grans avanços en el laboratori per a mantenir aquests embrions fins al dia 5 i després poder transferir els embrions més evolucionats, més potents i més competents".

Es calcula que 85 de cada 100 parelles aconsegueix espontàniament una gestació en el transcurs del primer any, i un terç d'aquests embarassos ocorre en els tres primers mesos d'aquest període. Segons diversos estudis epidemiològics, l'esterilitat afecta al 15% de la població en edat reproductiva als països occidentals. D'ells, l'home és la persona afectada en entre el 25 i el 35% dels casos. Però, no obstant això, l'edat avançada de les dones amb desig reproductiu pot considerar-se en l'actualitat com la principal causa d'increment de l'esterilitat, ja que el factor cronològic és el que ocupa més de la meitat de consultes en medicina reproductiva.

Per tant, ha de tenir-se en compte que, en la dona, l'etapa de màxima fecunditat se situa entre els 20 i els 30 anys. I a partir d'aquesta edat s'inicia el declivi fisiològic de la fecunditat, que és molt més acusat des dels 35 anys, i encara major a partir dels 38. Com explica la Dra Manau, “la dotació d'òvuls que té una dona als 25 és molt superior a la que tindrà als 35 i als 45. Finalment arriba a la menopausa quan hi ha una depreciació molt important d'aquests òvuls. Però, a més, hi ha un segon factor que intervé: l'envelliment reproductiu no sols és un aspecte quantitatiu de disminució d'òvuls disponibles, sinó que també, la qualitat d'aquests òvuls amb els anys també va disminuint”.

No obstant això, l'avanç tecnològic i les noves recerques porten a un futur esperançador. Com explica Pedro Barri, “en pocs àmbits de la medicina el desenvolupament ha estat tan ràpid i tan important com en l'àmbit de la reproducció en aquests últims 40 anys. Si el progrés científic va com està anant, en els pròxims 5 o 10 anys tindrem tecnologies que ens permetran estudiar l'embrió sense necessitat de dur a terme la biòpsia que, no és perjudicial, però no deixa de ser invasiva; podrem millorar les condicions de cultiu en el laboratori, sense cap dubte; millorarem el potencial d'implantació tant des del component embrionari com des del component matern; i a mitjà i llarg termini, disposarem de gàmetes artificials”.

Així mateix, Dolors Manau veu un futur pròxim en el qual s'implementarà “l'ajuda d'estudis a través d'intel·ligència artificial que ens permetin tenir millor coneixement i una millor aplicabilitat per a optimitzar els cicles; i anar a la línia de la bioingeniería: poder crear un ovari artificial; ajunto també a una millora dels laboratoris des d'un punt de vista d'una automatització sistemàtica, d'una robotització de determinats procediments per a optimitzar tots els passos d'aquest procés tan complex”.

Consulta la notícia original a la web d'Onda Cero.