El Sr. Pere Puigdomènech, Doctor en Ciències Biològiques i professor de Recerca emèrit del CSIC en el Centre de Recerca en Agrigenómica, i el Sr. Armand Sánchez, Catedràtic de Genètica Animal de la Universitat Autònoma de Barcelona i director de Vetgenomics, coincideixen a assenyalar que les modificacions genètiques en animals generen i generaran interessants discussions i polèmiques entorn de qüestions bioètiques i de benestar animal.

Sense saber-ho, l'espècie humana ha jugat amb la combinatòria genètica d'altres espècies, creuant animals les característiques especials dels quals desitjava que es transmetessin a la descendència. No és fins al Segle XIX, amb els experiments realitzats per Gregor Johan Mendel amb diferents varietats de pèsols i arvejas, que es formulen les anomenades Lleis de Mendel, que van donar origen a les teories de l'herència genètica.

No obstant això, en 1973 els científics Herbert Boyer i Stanley Cohen van ser els pioners a aconseguir transferir ADN des d'un organisme a un altre, en aquest cas un bacteri. Va ser aquest mateix any quan el científic polonès Rudolf Jaenísch va aconseguir crear un ratolí transgènic, el primer animal d'aquestes característiques de la història. Però la modificació introduïda no es va transmetre als seus descendents.

No va ser fins a 1981 que els investigadors Frank Ruddle, Frank Constantini i Elizabeth Lacy van injectar ADN purificat en un embrió de ratolí i van aconseguir demostrar que la transmissió del material genètic es produïa a les generacions següents. Des de llavors, les recerques en l'àmbit de l'enginyeria genètica s'han succeït i han avançat ràpidament.

Un cas clar i mediàtic va ser el de la clonació, en 1996, de l'ovella Dolly. Des de llavors i fins a l'actualitat, han proliferat laboratoris al voltant del món que ofereixen els seus serveis per a clonar bestiar, cavalls de carreres i fins i tot animals domèstics, com a gossos i gats.Una lucrativa indústria emergent que assegura, per exemple, l'obtenció d'un ca idèntic a la nostra mascota per aproximadament 20.000 euros.

Però, sens dubte, un dels majors avanços en l'àmbit científic de l'enginyeria genètica va ser, en 2005, el que va realitzar el microbiòleg espanyol Francisco Mojica, de la Universitat d'Alacant. Aquest expert en bacteris, va aconseguir descobrir un mecanisme que va batejar com CRISPR, les sigles en anglès de “repeticions palindrómicas tales agrupades i regularment espaiades”.

Com indica el Sr. Armand Sánchez, “en els últims 20 anys el desenvolupament de la genètica, en particular el desenvolupament de la genètica molecular aplicada a les espècies animals, ha estat un avanç continu, progressiu, amb grans salts, en paral·lel a la genètica en general. Les tècniques de seqüenciació massiva, el descobriment de tècniques de reproducció noves, com va ser en el seu moment la clonació de Dolly, que va significar la possibilitat de començar a utilitzar de manera pràctica en animals de granja aquest tipus de tecnologies, ha culminat en els últims anys amb les tècniques de CRISPR d'edició genètica, que ens permeten modificar de manera selectiva determinades regions del genoma”.

El CRISPR és la tècnica coneguda com a ‘tisores genètiques’ i ‘curta-pega genètic’. Es tracta d'una eina senzilla i barata que permet tallar un gen determinat i substituir-lo per un altre diferent. La facilitat amb la qual el CRISPR permet l'edició de l'ADN dels diferents organismes permet desenvolupar línies de recerca basades en la modificació genètica d'animals, per exemple, per a adaptar-los a les necessitats de recerca en laboratori per al desenvolupament de fàrmacs i cures humanes, o la creació d'animals amb alteracions en els seus gens, que puguin ser candidats a la donació d'òrgans per a salvar vides.

En aquest sentit, el Sr. Pere Puigdomènech explica que “modificar genèticament porcs o altres espècies per a utilitzar-los en xenotrasplantes plantejava un problema de seguretat perquè es pensava que transferir un òrgan d'una espècie a una altra podria fer que es despertessin uns certs virus latents, però l'edició genòmica s'ha demostrat que pot evitar de manera completa aquest tipus de problemes; però evidentment podem discutir les implicacions de tenir animals instrumentals per a poder tenir òrgans i el que significa.”

Com també comenta el Sr. Sánchez, és important “buscar quines modificacions ens interessen. Aquí s'obren diferents tipus de possibles problemes, en el sentit ètic, legal, regulador, etc. En el cas dels animals, en el sistema productiu avui tenim diferents possibilitats de modificar animals des del punt de vista de resistència a antibiòtics, d'erradicació de patologies, però altres que són molt més impactants, com la utilització d'un cor de porc en humans. Això plantejarà determinats tipus de discussions i polèmiques que seran benvingudes, però que aniran ocorrent amb més freqüència”.

Però evidentment el debat sobre l'edició genètica està obert, ja que es planteja un canvi en els models de negoci i la productivitat de les granges pot veure's multiplicada. Però han d'imposar-se límits, que, com recorda el Sr Puigdomènech, han d'anar acompanyats de seriosos debats, ja que “quant a la millora [en el cas d'animals de granja], les discussions, no solament l'edició genòmica, sinó la millora d'animals en general, el que planteja és quins caràcters són aquells que seleccionem.

Consulta la notícia original a Onda Cero.