|
|
El cicle s’adreça a totes les persones que tenen interès en comprendre les tensions actuals generades per la gestió de la pandèmia del COVID-19.
Si us heu perdut alguna conferència, l'ICPS s'ha creat un canal de YouTube on podreu trobar els vídeos de les jornades que s'han fet.
I.- Objectius del cicle
La situació generada per la pandèmia de la COVID 19 ha sacsejat la nostra vida individual i social. Es tracta del punt d'inflexió d’una etapa diferent, una ruptura definitiva vers una 'nova normalitat'? O en canvi, persones i institucions s’oblidaran aviat del que ha passat i res canviarà?
Amb la voluntat de nodrir un debat plural, crític i informat sobre els possibles escenaris del post COVID 19, l'ICPS ofereix un cicle de diàlegs en línia sobre quatre temes crucials: els drets i llibertats, l’Agenda 2030; la política democràtica i la perspectiva de gènere.
El cicle s’adreça a totes les persones que tenen interès en comprendre les tensions actuals generades per la gestió de la pandèmia del COVID-19.
L’accés a les conferències és gratuït i serà online prèvia inscripció.
La inscripció a la totalitat de les quatre sessions del webinar es realitza a través de la següent:
Les sessions tindran lloc mitjançant la plataforma virtual Zoom.
II.- Programa
Sessió 1- Dilluns, 8 de juny de 2020, a les 18,00 h Presentació del webinar: Joan Lluis Perez Francesch, catedràtic de dret constitucional i director de l’ICPS.
Crisi del COVID-19, estat d’alarma i afectació als drets fonamentals.
La Montserrat Iglesias-Lucía, directora de l’Escola de Prevenció i Seguretat Integral (EPSI) de la UAB, conversa amb en Francesc Guillén i Lasierra, col·laborador de la línia de recerca “Llibertat i Seguretat de l’ICPS i en Ricard Brotat i Jubert, cap dels serveis jurídics de l’Ajuntament de Badalona i professor associat de dret constitucional a la UAB.
Per tal de lluitar contra la pandèmia del COVID-19 s’ha declarat l’estat d’alarma i un dels temes de debat ha girant entorn de si les limitacions a diferents drets fonamentals com ara la llibertat de circulació, el dret de manifestació, la llibertat religiosa o la llibertat d’expressió han patit restriccions pròpies de la suspensió dels esmentats drets. En tot cas, la situació viscuda ha posat de manifest un termòmetre de civisme, responsabilitat del compliment de les normes, relacions estat/societat, i una concepció de concentració del poder en els òrgans centrals de l’estat que ha estat força discutit, fins i tot en la mateixa aprovació parlamentària de les pròrrogues de la declaració de l’estat d’alarma.
Sessió 2 –Dilluns, 15 de juny de 2020, a les 18,00h Ciutats, Agenda 2030 y COVID 19. La reactivació de l’economia local i les polítiques públiques per a la implementació del’ODS a escala local: oportunitats i reptes de la ‘nova normalitat’
La Pilar Díaz Romero, diputada adjunta de Presidència i delegada per a les Relacions Internacionals, conversa amb l’Andrea Noferini, professor de Ciència Política a la UPF i UAB, Secretari Acadèmic de l’ICPS, en Miquel Rodríguez, Comissionat per a l'Agenda 2030 de l'Ajuntament de Barcelona, i l’Agustí Fernández de Losada, Director del programa Ciudades Globales del CIDOB (Barcelona Centre for International Affairs).
La pandèmia de la Covid-19 tindrà unes conseqüències extraordinàries sobre els sistemes econòmics i els seus territoris. Just quan el marc dels ODS i de l'Agenda 2030 començaven a tenir un major coneixement entre la població i les institucions, la crisi de la COVID 19 pot retardar la implementació dels ODS.
No obstant això, cada crisi és també factor de canvi. Què vindrà un cop acabi la crisi? Després de la crisi, tornarem per defecte al’ escenari del business as usual?; O podem defensar una provisió renovada dels béns i serveis fonamentals que s'han descuidat en la generació anterior? De quina manera el marc de l'Agenda 2030 es veurà afectat? Quina serà la resposta dels governs locals i de les ciutats a l'hora de promoure polítiques públiques que contrastin els impactes negatius de la pandèmia?
Sessió 3 – Dilluns, 22 de juny de 2020, a las 18,00.h La política democràtica en temps del Covid-19 La Lucia Medina, investigadora de l’ICPS, conversa amb en Fernando Jiménez Sánchez, Catedràtic de ciència política i de l'administració de la Universitat de Múrcia i en Jordi Muñoz, professor agregat en el Departament de Ciència Política de la Universitat de Barcelona.
La pandèmia del Covid-19 també ha tingut la seva translació al camp de la política. En primer lloc, pels desafiaments a què s’enfronten les democràcies contemporànies quant a tensions entre, d’una banda, el respecte de llibertats i drets, i el normal funcionament de les institucions democràtiques, i de l’altra, la restricció dels moviments de les persones i la utilització centralitzada des del poder polític de recursos públics i privats per combatre l’epidèmia. En segon lloc, pels conflictes que inevitablement planteja la necessitat de triar entre diferents estratègies per fer front al dilema entre prioritzar una resposta eficaç a la crisi sanitària i minimitzar el seu impacte social i econòmic. En tercer lloc, perquè el caràcter global de la pandèmia posa a prova, tant a Espanya com en el conjunt de la Unió Europea, la capacitat dels sistemes de governança multinivell per reaccionar de forma coordinada i eficient davant una situació de crisi. I finalment, perquè l’experiència del Covid-19 pot influir sobre les actituds polítiques de la ciutadania, modificant la seva confiança en les institucions, les avaluacions que fan dels governs o, fins i tot, la seva escala de valors polítics, amb conseqüències difícils de preveure per al funcionament de la democràcia. D’altra banda, en el cas d’Espanya el debat sobre tots aquests aspectes es produeix a més en un context previ marcat per un alt grau de polarització política, tant en l’eix esquerra-dreta com en l’eix centre-perifèria, que fa més difícil arribar a acords d’ampli espectre per fer front els desafiaments plantejats.
Sessió 4 – Dilluns, 29 de juny de 2020, a las 18,00 h La crisi de la COVID-19 i les dinàmiques de gènere. Sobre desigualtats i cures, presents i futures.
La Maria Freixanet, investigadora de l’ICPS especialitzada en polítiques públiques i gènere, conversa amb la Sara Moreno, professora de Sociologia de la UAB i investigadora dedicada a l’anàlisi del treball, els temps i la vida quotidiana, i la Libertad González, professora d’Economia a la Universitat Pompeu Fabra, investigadora en les àrees d’economia laboral, pública i de la salut.
La crisi sanitària –i després econòmica, social i de sistema– que estem vivint té impactes diferenciats concrets segons el gènere, està reconfigurant les relacions de gènere i prefigurant les del futur. En aquesta sessió en parlarem amb expertes que avui n’estan investigant els seus efectes, i ens preguntarem sobre el món que tenim per endavant.
Com està afectant la crisi dela Covid19 als homes, a les dones i a les dinàmiques preexistents de gènere? Què ha passat a les llars durant aquest llarg temps de confinament? La imminent crisi econòmica tornarà a tenir un plus de dolor per a les dones? Què es comença a entreveure del món que s’esdevindrà? És possible, probable, viable, que de la crisi en sortim invertint en polítiques públiques de cures? Què passa amb el reconeixement d’aquells treballs que sostenen la vida?