|
|
L’acte, organitzat per l’Associació d’Amics de la UAB, va aplegar amics, companys i deixebles de Vegara en un acte emotiu, on l’autor va repassar la seva trajectòria professional i personal, la seva ideologia, les seves lluites, i va explicar anècdotes, de la mateixa manera que ho fa a ‘Miradas, palabras, huellas. Memorias de un intel·lectual de acción’ (RBA). L’exrector, Ramon Pascual o l’actual degà de la facultat d’Economia i Empresa, Jordi Massó, entre altres, van ser presents a l’acte.
Vegara va néixer al barri del Born, al carrer del Comerç, “una zona molt vegetal, molt animal” de la que encara en recorda les olors. Va estudiar als Escolapis de Diputació i posteriorment a l’escola Suïssa. Ajudat de fotografies i documents, que també conté el llibre, Vegara va parlar als assistents sobre la seva etapa als escoltes, on va desenvolupar una consciència social i on conegué la seva dona, la Pilar, que el va acompanyar a la presentació.
Doctor enginyer industrial, Vegara té un llarg recorregut polític, primer en la clandestinitat, el 1962 s’incorpora al Front Obrer de Catalunya (FOC) de la mà de José Ignacio Urenda, un dels seus referents durant el període polític, conjuntament amb Isidre Molas. És també durant aquesta època quan comença la carrera de Ciències Econòmiques. “No vam tenir temps de transformar el món, però en el procés, el món sí que ens va transformar a nosaltres, en vam sortir resistents i endurits” va declarar referint-se a l’època. Compromès amb les seves idees polítiques, aprofità el seu viatge de noces a Itàlia per establir contactes amb l’esquerra socialista italiana, i va viure de ben a prop el maig del 68, instal·lat a la capital francesa des de l’abril de 1967, on va treballar al Service d’Études Économiques Géneraux d’Electricité de France i posteriorment va cursar el programa postdoctoral del Centre d’Études des Programmes Économiques.
Vegara va parlar també de la seva vinculació a la Universitat Autònoma de Barcelona, on va entrar com a professor agregat l’any 1974: “Sempre m’ha encantat la docència, suscitar curiositat, observar les cares dels estudiants quan reflecteixen els seus descobriments”.
Malgrat rebutjar l’oferta de presentar-se a les llistes del Partit Socialista de Catalunya (PSC) en les primeres eleccions autonòmiques després de la dictadura (“Mai vaig voler ser un polític professional”, afirma), Vegara va formar part en dues ocasions de l’Ajuntament de Barcelona, amb càrrecs com director d’Obres Públiques o com a conseller de Polítiques Ambientals.
Després de treballar i tenir contacte amb polítics com Alberto Fernández Díaz, Miquel Roca, Joana Ortega, Artur Mas o Jaume Ciurana, Vegara conclou que entre ells hi ha: “analistes, persones que per sobre de tot volen passar a la història, gent que modestament vol solucionar problemes, gestors d’emocions col·lectives, comunicadors sense res a dir”, perfils sovint durs, als quals ni durant l’acte ni al llibre posa nom i cognoms.
Durant les gairebé dues hores de ponència, Vegara, també va tenir temps per recordar els seus períodes al capdavant de l’Institut d’Estudis Fiscals a Madrid i l’Institut d’Estadística de Catalunya.
 |
Consulta les fotografies de l'acte aquí |
 |
Josep Maria Vegara és doctor enginyer industrial i catedràtic emèrit d'Anàlisi Econòmica de la facultat d'Economia de la UAB. Durant els anys 60 va ser dirigent del Front Obrer de Catalunya i posteriorment va participar al procés polític que va donar lloc al PSC.
La contraportada del llibre ens diu:
"Amb la perspectiva que ofereixen els anys i l'experiència, Josep Maria Vegara examina la seva vida, la seva obra i el seu entorn, des dels anys de formació, passant per la militància clandestina antifranquista al FOC i la constitució del PSC, la facultat d'Economia de la Universitat Autònoma de Barcelona, fins als dos períodes en l'Ajuntament de Barcelona -abans i després dels Jocs Olímpics de 1992- i l'etapa de l'Institut d'Estudis Fiscals a Madrid.
Tot fins el canvi de segle. A més del relat de les seves aventures i desventures al llarg de la seva dilatada carrera - amb amenes i instructives anècdotes-, l'autor exposa les línies mestres de la seva obra. Malgrat que Vegara adopti en ocasions un to irònic per observar-se amb alguna distància, el lector advertirà que les seves preocupacions teòriques i intel·lectuals mantenen una estreta relació amb la seva activitat com a polític i docent. Com ell mateix admet, no és possible exercir de polític, activitat que requereix de considerables dosis de pragmatisme, astúcia i capacitat resolutiva, sense una base teòrica sòlida. En aquest sentit, l'autor explica el seu vincle intel·lectual amb el marxisme com a teoria social i la seva infatigable cerca d'altres teories útils, tot i que menys globals".
|