El catedràtic de Psicobiologia va parlar d’alguns dels temes que tracta al seu llibre de forma amena i instructiva. Va avisar que el seu llibre conté termes científics específics, però que va destinat a qualsevol persona interessada en la relació entre el cervell, la ment i el comportament i sobretot en el món de les percepcions.

 

Morgado va començar amb una premissa que va sorprendre als assistents “Fora de nosaltres, del cervell, no hi ha gust, ni so, ni tacte, ni tan sols llum o color. Tenim la impressió que les coses que són fora hi son independentment de nosaltres, i realment fora només existeix la matèria i l’energia”. Una pregunta que es pot derivar de la següent afirmació, continua el catedràtic, és si el cervell ens enganya. “Però llavors jo sóc alguna cosa diferent el meu cervell?” deixa a l’aire Morgado.

 

El professor va explicar que les persones ens sentim ubicades dins els límits del nostre cos, però que alguns  experiments del neurocientífic Henrik Ehrsson han permès fer viure a persones la sensació d’estar fora del seu propi cos. És senzill, una càmera grava una persona asseguda des de darrera, i a aquesta persona li posen una aparell als ulls, a través del qual no veu el que té realment davant, sinó les imatges de la càmera que està situada a la seva esquena. La persona veurà imatges de sí mateix des de darrera. Si es toca a la persona asseguda, a la vegada que es fa un moviment similar just davant de la càmera (el camp de visió de la persona), aquesta no reconeixerà el cos que veu com a seu. La percepció que tenim del nostre cos està relacionada amb l’experiència visual i tàctil, si no hi ha sincronització entre ambdues, ens podem sentir fora del nostre propi cos, explica Morgado.

 

“La consciència és el fenomen més sorprenent de la vida humana”, continuava el catedràtic de psicobiologia en la seva presentació, “ja que és personal i instranferible, la impressió conscient és única, i a més, no podem escollir deixar de ser conscients”. El treball en equip de l’escorça del cervell és qui crea la consciència, de manera que quan ens adormim, per exemple, estem inconscients, el cervell no deixa de treballar, però l’activitat és més descomposada, el cervell no treballa unit. O pels matins normalment la gent té una consciència més pobra, ja que encara estan mig adormits.

 

Ignacio Morgado també va deixar algunes preguntes sense resoldre: “De quina manera la matèria objectiva es torna imaginació subjectiva?” o “Fora de nosaltres, què és la realitat? La realitat de qui?”. Una xerrada i unes reflexions molt interessants i apassionades, que van convidar als assistents a endinsar-se en el món de la ment, el cervell, la consciència i la percepció dels sentits, que Morgado ens proposa en el seu nou llibre.