|
|
Bonaventura Bassegoda és és historiador de l'art, especialista en l'estudi del Barroc i del fenomen del col·leccionisme. Es va llicenciar el 1976 a la Universitat Autònoma de Barcelona, on es va doctorar el 1988 amb una tesi sobre Francisco Pacheco, dirigida per Joaquín Yarza Luaces.
És catedràtic d'Història de l'Art de la Universitat Autònoma de Barcelona, ha ocupat el càrrec de vicerector i dirigeix la revista Locus Amoenus. Ha treballat a fons la figura del canonge siscentista valencià Vicent Vitoria, pintor gravador i col·leccionista, i ha publicat monografies com ‘El Escorial como museo’ (2002).
Va ser comissari de l'exposició ‘La col·lecció Raimon Casellas. Dibuixos i gravats del Barroc a Modernisme’ del Museu d'Art de Catalunya (1992) durant la seva etapa de responsable dels dibuixos i gravats del MNAC. El 2011 va ser elegit membre numerari de la Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi.
Fragments de la columna:
"S’ha valorat poc la importància del patrimoni artístic, monumental i urbanístic com a element clau de l’èxit de la ciutat. Segurament el caràcter hospitalari dels seus ciutadans, la imatge de ciutat oberta, tolerant, socialment cohesionada, oberta al mediterrani i segura (...) són elements que pesen i molt. Però el que porta riuades de gent a Barcelona són els seus monuments"
"Els turistes a Barcelona passen una mitjana de tres nits. Si volem que tornin, o que aquestes estades s’allarguin, el repte és ampliar l’oferta monumental, fer que altres obres de Gaudí entrin en el circuit, juntament amb altres noms com per exemple Domènech i Montaner amb el Palau de la Música o l’Hospital de Sant Pau. "
 |
Llegeix lacolumna completa |