|
|
Enric Cassany és professor del departament de Filologia Catalana de la UAB. Ha treballat sobre poetes i narradors del segle XX com Josep Carner, Josep Lleonart o Francesc Pujols. Però la seva especialitat és el costumisme, la novel·la i la crítica literària catalanes del segle XIX.
En la columna ens descriu les situacions quotidianes que es troba en un viatge en ferrocarril de Barcelona a Bellaterra i les seves pròpies reflexions.
“Ell és alt –ja no podré estirar les cames. Elles, totes dues, n’estan pendents. Segur que una és la nòvia i l’altra és la pretendent. La nòvia – galta vermella, aspecte d’irlandesa camí d’Oregon—fa veure que no s’adona de l’aleteig desenfrenat de l’altra”
“En aquest tren he vist llegir Hegel com qui es menja un crusant (i menjant un crusant) però tinc la impressió que algú es prendria malament que em paguin per explicar versos obscurs”