Almudena Grandes va acudir el passat dijous 18 d’octubre a la facultat de Filosofia i Lletres de la UAB per a realitzar una conferència sota el títol: ‘Episodis d’una guerra interminable: de Galdós a Almudena Grandes’. Acompanyada de la catedràtica de Filologia Espanyola de la UAB, Dolors Poch i de l’editor de Tusquets, Juan Cerezo, l’escriptora va dirigir-se amb una prosa elaborada i àgil, plena d’humor, a un auditori composat en la seva majoria per estudiants, però també per docents de la Universitat.

Grandes va començar a llegir a Benito Pérez Galdós l’estiu dels seus quinze anys. A la biblioteca de la casa familiar de la ‘Sierra’ madrilenya hi havia una col·lecció de les obres completes de l’escriptor canari, eren els únics llibres que la jove Almudena Grandes encara no havia llegit: “Em vaig apropar a l’obra de Galdós per necessitat, per desesperació.  Com a lectora, Galdós em va ajudar a pensar en Espanya, que ha sigut un dels objectius de la meva vida, i com a escriptora, em va ensenyar a escriure perquè jo crec que el segle XIX és el territori de la novel·la”. Grandes, que es va donar a conèixer l’any 1989 amb la seva exitosa novel·la ‘Las edades de Lulú’, admira profundament aquest i d’altres autors de la novel·la realista del segle XIX: “Aspiro, no a emular, però almenys a intentar aproximar-me a l’ambició dels novel·listes del segle XIX, l’ambició de crear un món complet”.

L’any 2010 va publicar ‘Inés y la alegria’, la primera entrega d’una col·lecció de sis toms anomenada ‘Episodios d’una guerra interminable’, un clar homenatge a ‘Los Episodios Nacionales’ de Galdós. ‘El lector de Julio Verne’ (2012), que narra la infància d’un fill de guàrdia civil a una localitat de la Sierra Sud de Jaen, és la segona entrega de la col·lecció. Actualment l’escriptora està treballant en el tercer llibre de la saga que es titularà ‘Las tres bodas de Manolita’. “Les sis novel·les tenen un esperit comú, és la postguerra explicada des del punt de vista dels que van dir que no, dels que van resistir, dels que van seguir lluitant contra la dictadura”, va explicar l’escriptora. Són històries que parteixen de fets reals, que l’autora acumulava en quaderns manuscrits, i que un dia va decidir posar en ordre per configurar la crònica parcial i ficcionada de la fosca època de la postguerra espanyola. Contra la voluntat de l’editorial, l’autora va decidir anunciar des del primer volum que es tractava d’un conjunt de sis obres, que comparteixen un context i sovint alguns personatges: “No volia que la gent pensés que faig novel·les amb una màquina de xurros. Per mi el projecte són les sis i preferia que des del principi se sabés que era una seria pensada i meditada”.

“La literatura sempre és una presa de posició davant del món, escriure és mirar al món i explicar el que cadascú veu”, sense una voluntat alliçonadora expressa, al llarg de la ponència, Grandes va apuntar alguns consells sobre l’ofici d’escriptor, que els joves estudiants, la majoria de la facultat de Lletres, escoltaven atents i alguns anotaven amb interès. En primer lloc, l’eterna recomanació, la lectura: “Llegir és viure dues vegades, viure una vida alternativa. Arriba un moment en què és difícil traçar una línia divisòria nítida entre allò que has viscut a la vida i el que has viscut llegint. És igual de vertadera la vida que imagines que la vida que vius i probablement et conforma més com a persona el que desitges o fantasieges”.

Grandes va explicar que a l’hora d’escriure una novel·la, l’estructura és una característica a no oblidar: “Una novel·la és com una casa, si està ben construïda i és lletja, sempre estàs a temps de canviar les finestres de lloc, però si una casa és bonica però mal construïda, cau. Sóc una escriptora molt obsessionada de l’estructura, crec que ha de ser aritmèticament coherent, és una de les coses que vaig aprendre dels novel·listes del XIX”. També va confessar que sempre escriu els llibres en ordre, malgrat estiguin formats per capítols alternats de dos narradors protagonistes diferents, com és el cas de ‘Inés y la Alegría’: “Crec que s’han d’escriure en ordre perquè així pots aprofitar tots els matisos dels personatges que es reflecteixen, com si fossin miralls, els uns a altres”.

Baixa't el cartell de l'acte