contador de visitas gratis AMICS UAB-"La política ja no es fa a l'arena parlamentària"

"La política ja no es fa a l'arena parlamentària"

Una vintena de persones van assistir dilluns a la presentació del llibre Las lágrimas del Príncipe de Gabriel Colomé a la Torre Vila-Puig, seu de l’Associació d’Amics de la UAB.
 
Gabriel Colomé, llicenciat en periodisme i doctor en Ciència Política és professor titular de la facultat de ciències polítiques de la UAB. El 1988 va fundar amb Isidre Molas l’Institut de Ciències Polítiques i Socials i va dirigir el Centre d’Estudis d’Opinió (CEO) de la Generalitat del 2005 al 2011. Actualment és el director del Màster en Màrqueting Polític de la UAB.
 
Las lágrimas del Príncipe és el tercer llibre de la trilogia formada per El Príncipe Mediático i El Príncipe en campaña, tots ells realitzats a partir de les notes preses durant diferents campanyes electorals a la presidència dels Estats Units. L’últim de la sèrie va ser escrit durant la campanya d’Obama contra McCain. El títol fa referència al llibre escrit per l'autora francesa Yasmina Reza sobre la campanya electoral de Nicolas Sarcozy, quan un amic li diu que "tot aquell que ha vist plorar al Príncep, acaba a les mines de sal quan es converteix en Rei", fent referència a la relació entre els polítics i els seus assessors.
 
Antonio Franco, com a president de l’Associació d’Amics de la UAB, va presentar a Colomé destacant la seva faceta com a periodista i analista polític. Tot seguit, l’autor va començar la seva presentació que va dividir en diferents eixos, tots ells presents en la seva obra . En primer lloc, va parlar sobre el concepte dels ‘100 dies’, una estratègia política basada en planejar els 100 primers dies de legislatura, una cosa, que segons Colomé, a Espanya no es té en compte. La imatge del president es fixa durant aquest període, i per il·lustrar aquest fet, l’analista va posar varis exemples. La primera decisió que va prendre Zapatero en els seus primers quatre anys de mandat va ser fer tornar les tropes d’Iraq, un fet que tothom recorda com paradigmàtic de la legislatura. Un cas impopular el protagonitza Carod Rovira amb la trobada a Perpinyà amb membres d’ETA setmanes després de l’acord del tripartit per governar Catalunya. El tripartit ja no es va poder despendre de la imatge de crisi interna durant els quatre anys de mandat. Actualment els ‘Indignats’ de Plaça Catalunya juguen un paper molt important en la futura imatge de l’alcalde Trias, ja que un desallotjament d’aquest moviment amb tant de suport popular embrutarien des d’un inici la legislatura.
 
Colomé també va tractar la planificació estratègica d’escenaris, un concepte molt utilitzat entre els analistes i planificadors polítics. Consisteix a avançar-se a tots els esdeveniments possibles, i entendre que qualsevol moviment en un escenari pot fer trontollar tota la resta i canviar per complet el panorama polític. Segons Colomé l’estratègia ha d’establir què es faria en cada un dels possibles escenaris sorgits d’aquest trencaclosques de factors, d’aquesta manera es minimitzen els riscos i les variables no controlables. Només d’aquesta manera es pot respondre als fets amb el temps suficient per reflexionar, i no sota pressió.
 
L’expert va diferenciar entre la democràcia participativa i la democràcia d’opinió. Quan els ciutadans compren un diari o miren un telenotícies escullen aquell més afí a la seva ideologia política, i si escullen consultar un mitjà amb idees diferents a les pròpies, activen directament un mecanisme de barrera contra les idees que s’exposen. Un mecanisme, que d’altra banda, no es posa en marxa quan miren una sèrie de televisió, tot i que aquestes puguin portar una càrrega política molt elevada segons Colomé. La democràcia d’opinió a Catalunya, segons l’autor, té un gran problema, ja que tots els partits polítics envien missatges a través dels mitjans catalans, malgrat que els estudis d’audiència estableixen que la major part dels electors tant del PSC com del PP no escullen emissores o televisions catalanes com a font principal per informar-se.
 
Colomé dóna una enorme importància als mitjans de comunicació actualment. Segons l’analista, la política ja no es fa a l’arena parlamentària, sinó a través dels mitjans, qui no té mitjans no pot fer política. Un exemple d’això, és l’aparició de nous partits polítics com Plataforma per Catalunya, la consolidació dels quals ha estat possible perquè han trobat una plataforma mediàtica en nous mitjans de comunicació o en canals que han ampliat el seu àmbit territorial d’emissió gràcies a l’era digital.
 
En el temps de debat, i responent a les preguntes dels assistents, Colomé va parlar del que ell anomena la cultura ‘anarcofranquista’ d’Espanya, un país on no existeix el concepte del servei públic en la mentalitat de les persones, ja que no hi ha una democràcia consolidada. Un país, a més, que segons Colomé no ha fet els debats necessaris: sobre la immigració, sobre l’Església catòlica o sobre un model estable d’educació que eviti els constants canvis.
 
Al ser preguntat sobre el tema candent per excel·lència, l’analista pensa que les demandes dels ‘Indignats’ haurien de ser les mateixes que les dels partits d’esquerres, però que actualment els partits estan massa institucionalitzats, de manera que cap representant polític ha anat a plaça Catalunya a escoltar les idees del moviment. Segons Colomé les esferes polítiques estan repletes de tàctics, més preocupats per les properes eleccions que per construir un nou país, de manera que hi ha molts temes bloquejats que no s’aborden mai a l’espera dels comicis.
 
Colomé va acabar d’aquesta manera una xerrada dinàmica i atractiva per als oients, que tot sovint eren interpel·lats a participar i a buscar la solució a les preguntes plantejades per l’analista. Els assistents van quedar, a més, molt sorpresos per alguns dels entramats de les estratègies polítiques explicades per l’expert.